Udon o com els guaions tambe poden menjar be

Mai 20, 2008

Jo, que de prejudicis en tinc molts, no acostumo a deixar-me caure pels llocs que tenen aires de modernitat de bambes converse, aviat victoria, pantalons de pitillo i noes de sarrell languid. No obstant, el dia que vaig trepitjar l’Udon per primera vegada debia d’estar en baixa forma i amb el dia especialment tolerant. Una clientela fonamentalment de joves o post joves d’ulleres de pasta, uns cambrers tallats pels millors patrons del born i una carta plena de tonteries de l’ordre de “aquest restaurant ha estat fet respectant les normes del feng shui” no feien preveure cap epopeia gastronomica sino mes aviat, t’abocava a esperar un menu per a anorexiques, sense cap mena de satisfaccio gustativa, molta verdura, poc substrat proteinic i tot per un preu substancialment car.

Com que aquell dia erem dos varem demanar 3 plats. Edamame, Niku udon i Oyako don. Es a dir, mongetes, fideus i arros. L’edamame es un producte que aqui a Barcelona, no he trobat a molts restaurants japonesos. Son unes mongetes verdes, petites, de pell suau i dura que generalment no es menja. Jo no soc molt amic de la verdura pero he de reconeixer que fetes al vapor, amb una dosi de sal justa i menjades com aperitiu son un plat que pot resultar plaent. I de fet a l’Udon l’es.

Els dos plats principals mereixen un tractament separat i especial.

 El Niku udon son uns fideus gruixuts i llargs servits en un bol gran i força ple de brou de soja acompanyats de mongeta tendra, sesam i tires de vadella feta al vapor i passada despres per la planxa. Una autentica delicia. Se serveix bullint, molt calent i amb l’aspecte propi d’un bol de fideus dels que el Dr Sembei Noremaki deglutia amb fruicio. Sense cap mena de dubte son un plat que per raccio i per papil·les gustatives s’ha de tastar sense cap mena de recança. La carn, quan la barreges amb els fideus i el brou forma una amalgama gustativa que fa senzillament que et reconciliis amb tot el personal tan modern i tan intel·lectual que t’envolta. O dire mes encara, fa que te n’oblidis d’ells.

Despres hi es l’arros. Oyako Don. Un bol d’arros gran, un ou batut, shiitake unitari, pollastre doblement arrebossat i una abundancia redundant de salsa tonkatsu. El primer tast et fa dubtar sobre els gustos que t’hi trobes, l’ou, potser massa batut i quallat fa que no n’estiguis segur de si t’ha d’agradar. El segon mos et confirma que si, que t’agradara. Un plat molt bo, realment intel·ligent.

Aixi doncs podem dir que l’Udon es un must per anar a tastar una varietat de noodles i arrossos que no solen estar disponibles a molts restaurants japonesos. Unes combinacions de gustos forts i de plats principals amb vocacio de plats unics.

Del celler recomano la unica aportacio interessant d’aquesta cadena. La cervesa Asahi. Una cervesa de malta i arros que esta doblement gasificada. Molt Suau i correcte al paladar amb un regust dolç no excessiu que prove de l’arros. Un bon pal·ladar no castigat pel fum la pot degustar i agrair-la ferventment. Tenen aigues de mig litre, per aquells que siguin, com jo ,de molt de liquid.

Tipus: Japones adaptat

Valoracio: 7/10

Preu: 30€ dues persones.

Obert: De Dimarts a Dissabtes.

Localitzacio: www.udon.es

 

 

 

Dels vicis i la sobrietat

Mai 14, 2008

Avisos pels curiosos que sempre miren el primer post d’un blog:

Comú:
– Som dos. R. i L.tipus d’interés i treball.
– Som gastrónoms.

de R.

– R. no posa accents.
– R. gaudeix del barroc, el luxe, l’excés, la pulcritut, la deferència, la diferencia de classe i l’ordre.
– R. no suporta la mediocritat.
– R. no menja formatge, ni mantega, ni generalment, derivats lactis.
– R. gaudeix de la beguda.

Frase

“Calrvalho empezó a mirar a Cifuentes con mas respeto, aunque se lo perdió inmediatamente cuando le propuso comer algo en la cafetería de Prado del Rey. fuera bajo el franquismo, fuera bajo la democracia, aún abundaban demasiado los tipos dispuestos a cualquier cosa o algo, desde un total desprecio a miles de años de evolución de la cocina, desde aquel momento trascendental en que a un primate se le cayó un pedazo de carne al fuego. Sin duda ya entonces se produjo una primera división entre los partidarios de la carne poco hecha y los de la carne muy hecha. Cifuentes pertenecía a la rama de la humanidad heredera de los que tomaron la segunda elección. Comer con el fue asistir a un espectaculo de desgana indocumentada.”

Asesinato en Prado del Rey.

de L.

– L. és impacient.
– L. no menja marisc excepte ostres normandes i escamarlans de qualsevol lloc.
– L. no creu obertament en la diferencia de classes. No suporta els llocs bruts.
– L. odia els snobs.
– L. no pren cava, sempre xampany.

Frase:

“Cualquiera puede cocinar, pero tú no”.

Ratatouille, versionat.